1. |
La calma
05:45
|
|||
|
No sé què espero, no tinc idees, no tinc plans.
Sense voler-ho faig que tot sigui com abans.
Posant el que importa en llista d’espera, fent viatges en bucle cap a la nevera,
buscant distraccions per no ratllar-me tant.
No és per la mandra, és per aquesta sensació
que em diu “no et moguis, que encara ha d’arribar el pitjor”.
Autosabotatge i caiguda lliure, no sé si això és típic de la classe mitja
o potser sóc jo que estic desanimat.
I un fil de veu, una parida,
un tros de sal a la ferida,
diga’m si us plau que això és mentida
o serà així tota la vida.
Però encara busco epifanies vitals,
en festes decadents, en pàrquings i en piscines municipals.
No em queden excuses ni ungles per mossegar.
I ara porto a la butxaca molles de pa per si un dia
em perdo buscant la calma passada l’autopista,
devorat sencer per camps de pins, garrofers i oliverars.
|
||||
2. |
Totes les fotos
03:54
|
|||
|
No ho sembla,
però guardo totes les fotos que passeu pel grup
(encara que surti a poques).
I és que pensar en el present
és algo que per mi sincerament va a temporades.
No estic vivint,
jo només em desparramo en somnis humits
i escenes descafeïnades.
Per això de tant en tant
Intento refugiar-me en dies més clars quan gestos molt petits
semblaven radicals.
Ara tots fem la nostra, allunyant-nos, i anem de professionals.
Quasi és un miracle ajuntar-nos ni que sigui per cap d'any.
Preocupa't del que importa i lu demés ja vindrà.
Ningú et dirà
que amb vint-i-pocs anys l’únic que tens són mals moments
acompanyat de persones maques.
No hi ha manual,
no sé vosaltres però a mi encara em cal que vingui a dir-me algú
que no em preocupi, que tot anirà bé, que puc treure el disc dur amb seguretat.
|
||||
3. |
La sort del principiant
04:24
|
|||
|
Atacs de misantropia en un Regional Express.
Tu em dones conversa però jo no en tinc ganes.
I la jornada completa em mata poc a poc per dins.
Contesta els missatges, somriu a la càmera.
Que no era bona idea deixar-me a mi el volant,
si més enllà del finde no arriben els meus plans.
M'he matat per tenir-ho però ara me n'he adonat
que això jo no ho volia, traieu-m'ho de les mans!
De veritat em fareu treure la motxilla per entrar
un moment al súper? Només volia unes Pringles.
I si a Barna tot són drames i al poble no hi ha ningú...
ja saps què vull dir, però millor digues-ho tu.
Que no era bona idea deixar-me a mi el volant,
si més enllà del finde no arriben els meus plans.
M'he matat per tenir-ho però ara me n'he adonat
que això jo no ho volia, traieu-m'ho de les mans!
I tireu-ho ben lluny!
Com he arribat fins aquí sí no en tenia ni idea?
Faré com el David Byrne, deixaré que l’aigua em porti.
Com he arribat fins aquí si no en tenia ni idea?
Patèticament derrotat per la sort del principiant.
I tireu-ho ben lluny!
|
||||
4. |
||||
|
Porto ja mitja hora mirant un tros de paret.
Què espero trobar-hi? Potser un missatge secret?
No et creuries els somnis que em venen últimament,
són molt raros però ni que ho intenti
no puc recordar-los quan arriba el matí següent.
Com creus que puc començar una batalla
si ni sóc capaç d'aguantar-te la mirada?
Em poso la tele esperant entreteniment
però tot són notícies de mutacions post-convergents.
Amics de la infància resulta que els hi ha anat prou bé,
no m'estranya, uns s'ho curren i en canvi
altres graven discos per sentir-se intel·ligents.
Les mans al volant, apren-te el paper.
No s'hi val queixar-se de tot el que et passa
però quan et passa no fotre mai res.
Aquí menys teoria i més entrenament,
pensa que si plou tu potser et mulles
però quan aclareixi tens el cotxe net.
|
||||
5. |
||||
|
Primer fa com gràcia i després ja no tant,
quan tot són directes des d’Instagram.
Pareu ja de dir-me que tot anirà bé,
sabeu que és mentida i jo també.
No ha anat enlloc el pla alternatiu
de fer birres darrere el poliesportiu.
Dóna’m distraccions, dóna’m un sentit;
dóna’m raons per sortir avui del llit.
Jo sense el pijama ja no em reconec.
El món no s’acaba si aguanta Internet.
M’importa una merda el que digui el Govern
mentre aquells que estimo estiguin bé.
Algú sap perquè els veïns de davant
no han tret encara els llums de Nadal.
Potser és la por, potser és la ansietat,
potser estan com jo i els falta poc per perdre el cap.
I tant de porno potser no cal,
sortiria a la terrassa però avui està ennuvolat.
Em sap greu, això ja no ho salven ni els memes.
Em sap greu, però todo mal.
I he vist per tercera vegada la tercera temporada de The Leftovers!
Massa temps a casa, massa temps per pensar.
Masses disjuntives per tenir res clar.
Mira com ho flipen tots els barcelonins
ara que a la costa s’hi ha vist dofins.
Crec que no quedarà ningú, que el desastre és permanent,
que això de salvar el món ho deixo en mans dels demés.
No, jo no sortiré mai més, a casa hi estic molt bé.
Per sempre crisi mundial, per sempre confinament.
|
||||
6. |
Romàntics com tu
04:26
|
|||
|
Potser és millor que repassem com queda el pacte:
tu seguiràs sent un tresor i jo un desastre.
És més senzill idealitzar que no pas tirar-te a l’aigua.
M’entreno per ser menys sincer però més directe,
ho intento tres o quatre cops a cada festa
i construeixo un terreny de joc amb les trames més complexes.
Sempre tan profund, tan sentimental,
a sis-cents anys llum de la realitat.
Segueix fent així, ja saps que al final
romàntics com tu sempre prenen mal.
Sé que les meves obsessions no són les teves,
però esperaré als resultats de les enquestes.
Talla’m els ous no sigui cas que se m’acudin més idees.
|
||||
7. |
Desgràcia
04:38
|
|||
|
Segur que més d’un cop
m’has vist la cara als magazines
o a les tertúlies de sobretaula
pels meus talents incomparables.
I és que jo tinc
el superpoder de pensar solament en mi,
el convenciment que podré dir grans coses quan no hi ha res a dir,
que això al final ho salvaré amb elegància.
Científics del futur
estudiaran tots amb gran detall
i estupefacció el meu cos esquàlid,
preguntant-se com l’humanoide
va poder viure amb el cervell girat però és que...
Ja saps que tinc
el superpoder de pensar solament en mi,
el convenciment que podré dir grans coses quan no hi ha res a dir,
que això al final ho salvaré amb elegància.
I és que jo tinc
el superpoder de pensar solament en mi,
la capacitat d'esperar coses bones sense moure un puto dit,
que això al final si ha d'acabar serà en desgràcia.
|
||||
8. |
T-210
04:38
|
|||
|
Festa major al poble del costat,
qualsevol excusa és bona per anar a muntar percal.
Actua una orquestra decadent
que si de veritat assagen no assagen lu suficient.
Mentre vaig a buscar un combinat
us veig ballant a la pista més juntets del que és normal.
I abans de tornar-me’n amb a gent
no puc evitar quedar-me una estona somrient.
Com ho feu després de tantes hòsties?
Com ho feu després de tanta por?
Com ho feu per creure que aquest cop serà millor?
Joder, ja són les sis del matí,
sort que algú torna amb el cotxe i ens hi podem afegir.
De camí un silenci sepulcral,
uns perquè van molt borratxos, altres perquè estem cansats.
La llum rebota al retrovisor
quan els vostres dits es toquen sense cridar l’atenció.
Heu guanyat la nit, d’ara endavant
el sol brilla per vosaltres, ja no s'hi val recular.
I brilleu tan fort que fa mal mirar-vos.
|
||||
9. |
Funeral egipci
04:49
|
|||
|
Perpetu espectador de l'endogàmia local.
Un cordó policial per qui diu no tenir por
i el confeti surt volant per la finestra.
Passejos recurrents per aprofitar el sol.
M'entesto en resseguir carrers amb noms de flors
on no s'hi ha fet mai cap festa.
Podem fingir que tot va bé i sabem viure amb
cafès, coixins, vídeos de gats en bucle sense fi.
Amb el tercer despertador recordo què va passar ahir:
un pseudointel·lectual aniquilat per una broma tonta
pronunciada en un sopar d'amics.
Podem fingir que tot va bé i sabem viure amb
cafès, coixins, vídeos de gats en bucle sense fi.
Abem tirant però sense ganes,
anem somiant en canvis d'aires,
anem fent veure que això no fa mal.
Al funeral egipci enterreu-ho tot amb mi,
els bons moments, dolents, mediocres.
Les ratllades al cotxe, els WhatsApps suprimits
amb el que no he pogut dir.
Els estribillos fàcils, fer veure que no t'he vist,
les sèries que he deixat a mitges
i els pensaments viciosos que m'han estat perseguint
des de dissabte a la nit.
|
||||
10. |
Prioritats
04:40
|
|||
|
Queda’t un moment si tens un moment,
només per parlar, veure passar el temps.
Porto dies estudiant antics retalls de revistes
i converses al tren; queda’t un moment.
Cap crim passional per ser més feliç,
poques prioritats que em treguin del pis.
Mai he anat tant de sobrat per dir que ara no m’importa,
que això és diferent; queda’t un moment.
I algun dia t’ho explicaré tot.
|
||||
Dijous Taekwondo Torredembarra, Spain
Vull fugir de l'indie de guitarres però l'indie de guitarres corre més que jo. Escriu-me coses boniques a dijoustaekwondo@gmail.com
If you like Dijous Taekwondo, you may also like:
Dig into the big hooks and tight production on the latest from rock band Buddie.
go to album
Heartfelt indie rock from Philadelphia's Buddie wraps the sincerest of sentiments in big, colorful choruses.
go to album
Exposure & Response
by Mo Troper
On “Exposure & Response,” Troper writes the kind of songs that would have filled stadiums in a bygone era.
go to album
Tokyo Bay/Crying Inside
by Nick Lowe
The first new release from Nick Lowe in 5 years includes two originals and two rollicking covers.
go to album
The London band's new album is a vibrant postcard from southern Italy, boosted by brass, strings, and pizzica percussion from local players.
go to album
Tender indie rock from Boston artist Tiffy, with pillowy synths and heavenly vocals.
go to album
The Nightmare Gosifur pt 3
by Adrian Sood
In Adrian Snood’s songs, soulful vocals and slow-moving alt-pop swirl together to create something distinctly moving.
go to album
